L’udol d’un llop no és una amenaça de pena de mort, ni un manifest sexual, ni un ritual d’adoració a la natura. Tampoc és una llista de la compra, ni una llei orgànica, ni una descripció anatòmica, ni una fórmula física, ni una poesia...
Tan sols és una forma de comunicar-se, que un cop és emesa, se l’emporta el vent cap a racons desconeguts i imprecisos, fins que tots els decibels es fonen per complet entre tots els sorolls del món.
Nosaltres, d’una manera o altra, molt sovint intentem deixar petjada per assegurar-nos que un cop no hi siguem, encara quedi rastre de la poca cosa que vam ser. Així és com a vegades pretenem alimentar la nostra necessitat de perpetuar-nos.
Escriure és un acte comunicatiu amb una intenció perenne que, en canvi, com l’udol, tard o d’hora, acaba desapareixent. Però tal i com ho fa un llop, sempre podrem llençar ampolles amb missatges interiors al mar amb la intenció de que algun dia arribin a bon port.
noi..sóc més ràpida que tu
ResponderEliminarja veus...una té recursos i he trobat el teu blog.
alguna dia potser et confessaré els meus secrets (potser és que tinc una bola de cristall..o sóc hacker professional...)
Les persones, i que dic? només les persones, no! tota ànima en vida, té necessitat de comunicar-se i deixar petjada al seu camí. Com dirien alguns plantar un petit arbre.
ResponderEliminarSi no fos així, les coses es farien perquè sí i no caldria pensar-se-les massa. Les persones també udolem però a diferència dels llops, sabem i podem modificar la tonalitat.
"amb la intenció de que algun dia arribin a bon port", tots els missatges arriben a port, el que passa que només algunes persones determinades són les que s'encarreguen de recollir les ampolles i llegir els missatges.
Aimar! ahora tienes tiempo hasta de hacerte un blog?? qué bien!!! desde que te conozco, siempre me ha gustado cómo escribes =) Me ha gustado este texto de introducción, aunque yo creo que no es necesario tener un hijo, plantar un árbol o escribir un libro (lo que siempre se dice =P)para dejar huella. Yo creo que haciendo sonreír a alguien ya estás dejando huella en la humanidad, quién sabe si esa sonrisa es sólo uno de los efectos de la larga y desconocida cadena causa-efecto de nuestras vidas =)
ResponderEliminarTe quería decir otra cosa pero se me ha olvidado, jop! ya parezco tú. Un beso.
ah sí, ya me acuerdo...qué es eso de poner un link del flickr de Alberto y del mío no?? cuánta discriminación =( =(
ResponderEliminarHttp://www.flickr.com/photos/ilak
PD. Espero que sigas escribiendo =)
quan tindré el plaer de sentir-te udolar? :)
ResponderEliminarno em vulguis fer la competència en el titol d'ocupat/da de l'any i ocupa't de mi una estoneta quan puguis