UN PLANETA DE XAFARDERS

"UN HOMBRE MUERE EN PALMA TRAS INYECTARSE SILICONA EN EL PENE"


És cert que la millora dels mitjans de comunicació té l’avantatja de que s’ha incrementat la informació a la qual tenim accés. Avui en dia, podem saber que en el conflicte de Darfur es va atacar ahir a la ciutat de Al-Fashir, o que a Trinidad y Barbuda han nascut 6 vedells amb una sola pota, fet que s’atribueix a l’abducció d’un OVNI, o que la Núria Bermúdez s’ha liat amb en Michel Salgado.

Però de què ens serveix tota aquesta informació a part de poder saber en quin planeta vivim?
Molt bé; van explicar que el naixement dels vedells d’una cama va ser degut a la intervenció extraterrestre, però podrien haver dit en comptes d’això, que el ramader s’estava tirant un pet a la tassa del wàter per tal d’utilitzar-lo com a caixa de ressonància mentre naixien els vedells.
Amb aquest trist exemple, vull dir que la informació obeeix a normes clàssiques i ben assentades que dicten allò que és notícia i allò que no ho és, mentre que les coses informables són moltes més que les que es converteixen en notícia.
No estic demanant que és comuniqui a la tele tota la informació diària, ni tampoc demano que segons quines notícies es deixin de transmetre. Però si que puc dir que moltes es troben descompensades.
Sabem més del que li passa a l’administració d’Obama que de l’estructura social per la qual es regeix el nostre poble. Però a més, sabem més del que li passa a persones “importants” (tot i ser molt sovint irrellevant) que dels successos que afecten a milions de persones no importants ni conegudes.
Per això, en comptes de parlar d’una adquisició d’informació, hauríem de parlar d’un consum de notícies. De la mateixa manera que se’ns marca que hem de comprar, se’ns diu que hem de saber.

A més, un cop sabem la notícia, quin és el nostre marge d’actuació? Saben que Israel torna a atacar a la franja de Gaza, però mentre ens caguem en tots els míssils que són llençats, no podem fer res per evitar-ho. En canvi, quan els mitjans de comunicació no estaven tant desenvolupats, podia ser que una persona sabés tard d’un fet que li podia afectar, però la majoria de la gent podia saber quins aspectes de l’actualitat els podia afectar i com actuar en conseqüència. Per tant, es podia dir que informació i acció era directament proporcional. És per això, que avui ens assabentem tard de com funciona el procés de Bolonya o de que s’acosta una crisi financera, mentre que tots sabem que en Carod es va col•locar una corona d’espines imitant a Crist mentre que en Maragall li feia una foto.

Per això penso que tots formem part d’un món de xafarders.